1 de juliol de 1998

Senyor,

En resposta a les vostres consultes sobre els termes citar i exercitar, em plau fer-vos arribar la informació següent:

1. citar:

Aquest verb, tal com queda definit en el Diccionari de la llengua catalana (DIEC)

citar v. tr. Avisar (algú) perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat. El jutge ha citat els testimonis. | citar a dia cert Un jutge o un tribunal, intimar (algú) perquè comparegui davant seu el dia i a l'hora prefixats. | citar a execució Intimar (un deutor demandat) perquè comparegui en un judici executiu dins un termini prefixat una vegada practicada la diligència d'embargament dels seus béns. | citar a termini Un jutge o un tribunal, intimar (una persona) perquè comparegui davant seu dins un termini prefixat. || Algú, adduir de viva veu o per escrit (un passatge d'un autor) en suport del que diu. El conferenciant cità un vers de Virgili. || Anomenar (algú) com a digne d'atenció, d'admiració. Fou citat en l'ordre del dia pel seu coratge.

no s'aparta de la definició que recollia el Diccionari general de la Llengua Catalana de P. Fabra, sobretot pel que fa a les darreres accepcions de llengua comuna.

citar v. tr. Avisar (algú) perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat. El jutge ha citat els testimonis. ||| Adduir de viva veu o per escrit (un passatge d'un autor) en suport del que hom diu. El conferenciant cità un vers de Virgili. || Anomenar (algú) com a digne d'atenció, d'admiració. Fou citat en l'ordre del dia pel seu coratge.

Per tant, podem considerar que, implícitament, no s'ha acceptat la sinonímia amb altres verbs com esmentar o mencionar. En aquest sentit us remetem també als articles d'A. Jané a l'AVUI: Els autors esmentats (13.5.77) i Les dites coses (12.4.79).

D'altra banda, però, és evident que, en l'ús quotidià, aquesta sinonímia és cada vegada més freqüent, per al qual cosa plantejarem aquest cas a al Comissió Lexicogràfica de la Secció Filològica perquè s'hi pronunciï explícitament.

Pel que fa als dos casos que ens comenteu, el primer [«Les resolucions citades...»] fóra correcte usar el verb citar si es dóna per entès que la resolució va ser explicitada, en cas contrari, però, crèiem que fóra admissible, encara que perdem el matís entre una cosa que tan sols és mencionada, enfront d'una que és citada.

El segon cas [«Les citades persones van interposar un recurs...], en canvi, ens sembla incorrecte, com acostuma a ser-ho quan es tracta de persones, ja que, segons les definicions dels diccionaris, el matís és més acusat.

No cal dir que hi ha altres verbs, al·ludir, referir-se, dir, etc., que també poden, segons el context, alternar amb esmentar, mencionar.